Bon Dia

La vella Montserrat, desperta el barri
a cops d'escombra tot cantant,
les primeres persianes, sobren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal
i es desfí  la conversa igual que el sucre del tallat.

Bon dia, ningú ho ha demanat perí² fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il.lumina descarat tot l'espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaí§a
la peixetera pren pacií¨ncia amb la Consol
que remuga i regala
grans bafarades d'alcohol.
I al pedrí­s reposant
l'avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb esguard es pregunta
quants dies més té de regal.

Bon dia...

Nens xisclant, olor a pixum de gat,
veí¯nes que un cop has passat et critiquen.
Gent llení§ant la brossa d'amagat
i un retardat que amb ulls burletes et mira
i diu

Bon dia...